16 feb 2006

A Fala. Ben d´interés cultural.

No Diario oficial d´Extremadura, nº.: 36 de 26 de Marzu de 2001, se publicó u Decretu 45/2001, de 20 de Marzu, pur u que se declaraba ben d´interés cultural a "A Fala".Solu ten un artículu nu que se estableci fundamentalmenti:
- Se declara Ben de Interés Cultural a "A Fala".
- Fala viva que e precisu promovel, cuñocendua tantu na vertienti histórica comu na actualidai.
- Fai falta seguil insistindu en vel de dondi ven, ficendu estudius parciais dus que agora en boa media carecemus.
- Nu planu históricu e fundamental ficel un estudio da toponimia menol.
- Se destaca a supervivencia de A Fala frenti as dificultais históricas y u sei afán de persistil cun a lingua común de tos us españois.
- E necesariu que as Institucions y Administracions Públicas coordinin as suas actividais pa garantizal a sua defensa y protección.
- As linguas non debin impuñelsi ni restringilsi nu sei usu desdi us poderis políticus o culturais.
- As Institucions debin tel a misión de velal pur u sei mayol cuñocimentu y pur facilital a sua libri difusión.
- A Fala mus perteneci us tres lugaris y debemus sel nos us que digamus comu deseamus praticala, en qué medía y cun qué limitacions.
- Finaliza u Decretu ficendu un recoñucimentu as Asociacions qu´han velau pur cunserval esti patrimoniu cultural.

15 feb 2006

Fala Fronteriza cun Portugal.


Cumu previu a inclusión d´A Fala cumu ben d´interés cultural nu catálugu da Junta de Extremadura, u señol Doctor D. Antonio Viudas Camarasa da Real Academia d´Extremadura das Letras y das Artis, foi designau pa que emitira un dictamen a petición du entoncis Excmu. Sr. Consejeiru da Junta d´Extremadura sobri u dialectu y a sua inclusión comu ben de interés cultural.
Justifica a protección du nosu dialectu desd´u puntu de vista jurídicu, basandu a defensa tantu nu que di a Constitución comu nu que apareci nu Estatutu d´Autonomía de Extremadura. Nesti apartau declara qu´as variantis lagarteira, mañega y valverdeira; d´A Fala "presentan rasgus du galegu_purtugués, asturleonés, arcaismus lingüisticus medievais y certa castelanización".
Desd´u puntu de vista filológicu fai un rápidu recordatoriu dus estudius lingüisticus que s´han vindu fendu sobri A Fala matizandu que "nun existi unanimidai nus enfoquis da investigación científica, sobri to, pur a falta de documentus históricus y estudius globais sobri a fala".
Na conclusión du dictamen u señor Viudas Camarasa informó favorablimenti a declaración de ben de interés cultural pa "A Fala".
U dictamen cumpletu s´encontra nesta dirección:
"A fala, habla fronteriza con Portugal en la provincia de Cáceres", recomendu a sua lectura a tos us curiosus, amantis y estudiosus da nosa Fala.
Pa finalizal y comu ya he ditu notra ocasión u nosu dialectu debería denominarsi XALIMEGO.
Basu a miña proposta purque se fala nu Val de Xalima y pur a eminenti influencia galega.
U Xalimego ten tres fillus que son u lagarteiru, u mañegu y u valverdeiru.

13 feb 2006

Concertu de rock.


U próximu día 18 de Febreiru se celebrará un concertu de rock y hip hop cun u motivu du primer Invernu Cultural da Serra de Gata. Será gratuitu y comenzará as 10 da noiti nus locais du Hotel "La Palmera". Pur u que apareci escritu nu periodicu,("Concierto de rock el día 18 en Valverde del Fresno") pareci sel que actuarán dois grupus de pur aquí cerca.

12 feb 2006

Festas de San Bras.


Esti anu comenzaran as Festas de San Blas nu día 2, día das Candelas.
Us jinetis portaban antorchas mentras recorrían as callis du lugal a isu da queida da tardi.
Pur a noiti y na plaza terminaran u recorriu cun a cumía das migas fritas, café y aguardienti u estilu galegu.
U día tres se fizu a Misa au Santu y a procesión u estilu de sempris. Depois da misa y a procesión se repartiran perrunillas y aguardienti na plaza, amenizandu u acontecimentu uma charanga. Depois da cumía as mulleris vestías de picau y us jinetes animaran a festa comu tos us anus.
U Sábadu siguiu a festa comu sempris y pur a noiti hubu baili amenizau pur uma orquesta.
U Domingu pur a miñan montaran nus cabalus a us mais pequenus du lugal pa que non se perdan as boas costumbris. Pur a tardi siguiu u San Blas que coñocemus.
A festa terminó u Lunis, día 6 que comu antañu seiran us taberneirus.
Nestas festas colaboraran a asociación "A Revolera" y a de amas de casa "San Blas".

As nevis pur San Blas.


Pur a miñán du domingu día 29 de Eneiru, tres días antis de San Blas, a serra apareceu vestía cun un mantu blancu. Cumu sempris que aconteci, somus mutus y mutas us valverdeirus y as valverdeiras que disfrutamus desta fugaz estampa y aproveitamus antis de que se disolva pa xugal cun ela.
Mutas familias subin pur a carreteira comarcal que leva a Navasfrías (Salamanca) y a altura da zona cuñucía comu "Us Llanus" disfrutan cun us fillus mais pequenus destis momentus. De esi día e a fotu que he subiu pa disfruti dus que non pudieran vivilu.

Valverde del Fresno.


Valverde del Fresno.
E uma página que fici nu anu 99 dedicá u nosu lugal, un pequenu pueblu du norti da provincia de Cáciris que linda cun a provincia de Salamanca y cun a viciña nación de Portugal. Ademais de falal du lugal, da sua historia y das costumbris, teñu uma pequena exposición de algumas obras digitais que he feitu. Tamén tindis uma sección de fotus que as subi a redi mei amigu Luis Bellanco y un libru de visitas dondi podéis expresal con educación us vosus pareceris.